El Rihihiu reivindica a Santa Bàrbara espais per a les memòries invisibilitzades
La sisena edició ha combinat música, dansa, performance i teatre d’objectes. Les codirectores destaquen la barreja de generacions entre el públic i la regidora de Cultura qualifica el balanç de molt positiu tot i les inclemències del temps.
Per Víctor Montecino Valls
La sisena edició del festival Rihihiu ha acabat a Santa Bàrbara amb una valoració positiva de la codirecció i de l’Ajuntament. Les responsables del certamen destaquen la combinació de disciplines artístiques, la representació de memòries invisibilitzades i la trobada entre generacions entre el públic. La regidora de Cultura, Ana Panisello Arasa, també es mostra satisfeta amb el desenvolupament de les tres jornades i referma el suport municipal al festival.
«La meua valoració és molt positiva. Gairebé diria que és un èxit total», afirma Panisello Arasa. La regidora considera que l’experiència acumulada al llarg de les sis edicions ha permés disposar d’espais cada vegada més adequats per a les activitats. Tot i les inclemències del temps, destaca la inauguració de divendres al Museu de la Vida a la Plana, les actuacions de dissabte, que es van poder gaudir amb sol, i la jornada de diumenge a l’escola de música. Panisello Arasa confia que la pròxima edició vaigue encara millor i vincula el suport de l’Ajuntament amb l’arrelament del certamen al municipi. «És de Santa Bàrbara, no ho podríem dixar», assegura.
La codirectora Anna Zaera Bonfill explica que la programació ha combinat el misteri i l’inconscient col·lectiu amb la recuperació de danses tradicionals amb perspectiva de gènere i les històries personals vinculades a la repressió de les persones LGTBIQA+. Estos continguts s’han abordat des de disciplines com la dansa, la performance, la música i el teatre d’objectes. «És una programació curta, però creiem que molt concisa, i la intentem pensar de la manera més delicada possible», assenyala Zaera Bonfill, que es mostra molt satisfeta amb la combinació de les propostes.
Per la seua banda, la codirectora Zoraida Roselló Espuny situa esta edició en la continuïtat d’una línia de treball centrada en «la creació d’espais de representació diversa», tant per a les memòries invisibilitzades com per a les persones no representades. També destaca el caràcter intergeneracional del públic i els espais de trobada que es generen entre persones de diferents edats.
Roselló Espuny explica que resulta especialment satisfactori observar la resposta de persones que han viscut històries amagades i que reconeixen al festival un espai que havien hagut de reivindicar des de l’anonimat o la intimitat. Defensa que estes propostes continuen sent necessàries tant a les ciutats com al món rural. «La gent ens ha agraït molt que el Rihihiu estigue aquí, al Montsià», afirma.
La recuperació de la memòria també va centrar part dels parlaments inaugurals, després de l’escolta col·lectiva del capítol pilot dedicat a la fàbrica TOAR. Roselló Espuny va reivindicar la importància de recuperar les històries que poden quedar invisibilitzades i de reflexionar sobre els canvis socioeconòmics que va comportar l’arribada de la fàbrica a Santa Bàrbara. «Lo Rihihiu, sense les dones del poble, no seria res», va expressar, tot reconeixent les iaies i les dones referents del municipi.
En la mateixa inauguració, l’alcalde de Santa Bàrbara, Lluís Gimeno Vegué, va agrair la faena de les codirectores i de tot l’equip. Gimeno Vegué va destacar la seua capacitat de situar un poble rural «al centre de l’art contemporani» i els va encoratjar a continuar la tasca artística i de recerca. Panisello Arasa, al seu torn, va reivindicar una cultura «viva, accessible i valenta», vinculada a les arrels i oberta a nous llenguatges i formes d’expressió.
